Pau Capell

Si hagués encapçalat aquesta entrada amb el nom de Leo Messi, per exemple, tothom hagués sabut de qui parlava.

Però Pau Capell? Només els més relacionats amb el seu esport el coneixen. I això que és un campió del món.

El motiu d'aquesta entrada és que divendres passat va rebre el títol de campió del món de a seva especialitat. La “ultra-trail”. És a dir una cursa de muntanya, però d'una duresa considerable. No poden tenir més d'un 20% de zona d'asfalt, i la resta (la majoria de vegades en una proporció molt més elevada) es corre per espais naturals.

Es classifiquen en tres nivells segons la seva longitud, sent les més curtes a partir dels 42 km i les mes llargues superant els 100.

Durant un any els corredors poden competir en 22 d'aquestes curses que es celebren, en la seva màxima categoria, arreu del món.

En Pau, que el 2018 va quedar en primer lloc en la competicio, el 2017 va ocupar la segona posició i el 2016 la tercera.

Salts de trampolí

Conèixer és apreciar.
Això, que és molt cert en molts camps de la vida, m'ha portat les darreres hores a investigar força.
Tot arranca de la publi que durant dies he vist a Eurosport. És hivern i per tant temporada dels esports específics. No sós esquiador. De fer no hi he anat mai. Només tinc l'experiència d'una vegada que vaig portar una persona estimada a intentar fer un ninot de neu.
I d'entre totes les especialitats m'he fixat en els salts d'esquí. Sï, aquells que caracteritzen el dia de Cap d'Any, junt al concert.
No hi entenia res, i no em despertava massa interès. Fins al punt que pensava que aquella competició era la darrera del campionat dels 4 trampolins. Doncs no, és el segon. I aprofito per fer aquesta entrada en el primer escenari dels quatre que hi ha. Són dues estacions d'esquí alemanyes i dues austríaques. Enguany...

- Obertsdorf (Alemanya). 29 i 30 de desembre.
- Garmisch-Partenkirchen (Alemanya). 31 de desembre i 1 de gener
- Innsbruck (Àustria). 3 i 4 de gener.
- Bischofsholen (Àustria). 5 i 6 de gener.

En cada trampolí s'hi fan dus rondes, més una de qualificatòria. En la primera hi participen 50 saltadors. 10 hi tenen plaça per ser els primers classificats de la Copa del Món i els altres 40 surten de la fase classificatòria.  Els 30 millors d'aquesta primera ronda passen a la segona. I es reparteixen els punts de la Copa.

El sistema de puntuació de cada salt és complex. I s'ha valora per un costat la llargada del salt que fa l'esportista amb una puntuació d'estil.

Cycle ball

Això és l'antítesi d'un bloc. Per definició ha d'estar viu, actualitzat freqüentment. Però no passa ni de conya. Les aportacions són molt puntuals. Té sentit, doncs, mantenir-lo? Doncs sí. De fet no pretenc moltes visites.
Em conformo en escriure de tant en tant, de posar-hi coses que em criden l'atenció i així les tinc recollides.... Ai que els de Google me'l tancaran...
Fa temps que em corre pel cap buscar, o més aviat fer, un llistat de tots els esports. N'hi ha tants de minoritaris.... tants que no conec...
I avui tot fent temps se m'ha passat pel cap buscar a la pàgina de l'UCI, de la Unió Ciclista Internacional. I he trobat un esport ciclista que m'ha sorprès: el cycle ball, o el futbol en bicicleta.
Primer m'he pensat que seria donar puntades de peu a una pilota, baja jugar a futbol, però dalt d'una bici. Què va.... m'ha sorprès.
La bici és una màquina adaptada. Per controlar molt millor la roda del davant. I amb allò que "xuten" és amb aquesta roda. Només dos contra dos. Espectacular.
Us en deixo un vídeo.

360ball

Quan vaig amb cotxe passo les hores escoltant la ràdio. I sovint fan coses que considero interessants. Així és com escoltant El club de la mitjananit aquesta setmana passada vaig sentir aquest esport per primera vegada.

Carai. Novetat i… d’entrada se’m va fer complex d’interpretar.

Es tracta d’un joc de raqueta, més petitona que el tennis, que es juga en una pista circular. Sense marcar espais ni terrenys. Pot ser individual o per parelles.

Més que circular.. cilíndrica, atès que les parets tambe juguen. Aquestes son de xarxa, tot i que les més professionals poden ser de vidre o equivalent. La senzillesa de l’estructura fa que puguin ser pistes traslladables.

En la part central hi ha un cercle d’una certa rigidesa que és on cal fer botar la pilota. De fet l’únic lloc on pot botar, atès que no pot botar en tota la resta del camp.

En el joc per parelles un dels membres recepciona i col·loca i l’altre juga cap a la base central.

La puntuació és semblant a la del ping-pong.

El 360ball és un esport modern, nascut a mitjans dels anys 80 a Sudàfrica i que s’expandeix fortament els darrers cinc anys. I com a fruit dels nostres temps és una marca registrada que s’escampa per la compra de drets.

A casa nostra, a dia d’avui i que jo conegui, hi ha un sol club esportiu que el tingui en el seu catàleg, el Club Esportiu Valldoreix. Però mentre els dipositaris dels drets a nivell de Catalunya i Espanya així ho publiciten… el club no hi fa esment en la seva pàgina web.

Us deixo un vídeo que potser ajudarà a visualitzar l’esport.

CPA Olot

Avui us presento un esport realment minoritari, però que a casa nostra té representació amb majúscules. Es tracta del patinatge artístic, en una especialitat realment curiosa. Grans grups que fan un “xou”.
Se'm va fer proper a partit d'una colla de cursos que vaig fer a l'escola Cor de Maria d'Olot, on diversos alumnes hi estaven implicats. I des d'aleshores se m'ha fet simpàtic.
Però és molt més que això. Es necessiten capacitats tècniques combinades amb artístiques per fer una bona representació sobre rodes. Amb tots els detalls cuidats.
I és que fa uns dies el grup capdavanter d'aquesta entitat olitina va obtenir el campionat del món en aquesta especialitat, amb un xou anomenat “Sobreviure”. El grup de 25 patinadores es van imposar a altres equips catalans, europeus i americans. En una final celebrada a Colòmbia.
Feliciats olotines.
Nota. Aquesta entrada és una mostra de les dificultats que tinc per mantenir viu el bloc. Ja fa setmanes que va passar això, fins que tenia el text més o menys elaborat. Però...