La capacitat de la humanitat per a inventar-se i practicar nous esports és excepcional. Fa uns mesos vaig saber de la inauguració d’un túnel del vent a Barcelona. En coneixia un altre, de més antic, a Empuriabrava. Són uns cilindres verticals que gràcies a la força del vent et pots sostenir a l’aire. Vaja, volar. En certa forma practicar el paracaigudisme d’una forma indoor, a l’interior. Fa uns dies es va fer a Empuriabrava l’equivalent als campionats del món d’aquest esport: els Wind Games Són diverses especialitats, individuals o en equip, que demanen fer una colla d’acrobàcies. Escollides per sorteig. I que penalitza el no fer-les o que no siguin de prou qualitat.

[publicat al bloc esportiu]

La caravana i les xarxes socials

I tant si n'és d'important la caravana publicitària del Tour. I també les xarxes socials.

Durant les dues primeres etapes d'aquest any, que van córrer per Bègica, no vam comptar amb la participació dels coneguts 2 CV de la marca d'embotits Cochonou.

I a partir d'aquí es van disparar les xafarderies. Dues van prendre cos: que els cotxes són molt antics i no complien amb el rígid reglament de no contaminació del centre de Brusel·les, i per un altre costat que està molt generalitzada la marca halal de carn per als musulmans en territori belga i que no es volia ferir la seva sensibilitat repartint els embotits de carn de porc francesos.

Res més lluny de la realitat. Simplement és un tema comercial. La marca francesa no té en el seu mercat el territori belga. I tot i que la tercera etapa tambe sortia de Bèlgica, ben aviat passava a territori francès. Des de la tercera etapa els cotxes d'aquesta marca sí que hi són.

Tota la informació d'aquesta notícia la podeu seguir aquí.

I per veure en detall tots els cotxes de la marca d'embotits... una bona pila de fotos aquí.

Caravana del Tour 2019 / 1

Arriba el mes de juliol i amb ell el Tour. Ho he det mai que m'apassona?
I una de les millors coses que té, a criteri meu, és el món de la publicitat. I més concretament la caravana publicitària. El primer cop que la vaig veure vaig entendre que això era una altra dimensió.
Tot i que aquest any es celebra els 100 anys del maillot groc pel líder, ara em vull fixar amb la caravana.
Tot just ahir va començar, i no m'ha estat fàcil trobar un vídeo de la caravana més o menys completa. Aquí us el deixo.

Però... això seria massa fàcil 
Aquí hi ha l'experiència d'un seguirdor que es prepara per anar a seguir la caravana i després explica les coses que ha agafat. Curiós... tot i que en el primer vídeo la família que l'enregistra penso que agafa força més coses.

I encara dues curiositats.
Com es preparen els vehicles en tallers especialitzats i durant mesos. Tot un art. i es poden observar bé en el vídeo de tota la cavarava.

Els vehicles de FDJ, la loteria francesa, porten decoracions detallades en aquest vídeo de 2017. I si no... mireu a partir del minut  7:07 de l'inici

xx

Pau Capell

Si hagués encapçalat aquesta entrada amb el nom de Leo Messi, per exemple, tothom hagués sabut de qui parlava.

Però Pau Capell? Només els més relacionats amb el seu esport el coneixen. I això que és un campió del món.

El motiu d'aquesta entrada és que divendres passat va rebre el títol de campió del món de a seva especialitat. La “ultra-trail”. És a dir una cursa de muntanya, però d'una duresa considerable. No poden tenir més d'un 20% de zona d'asfalt, i la resta (la majoria de vegades en una proporció molt més elevada) es corre per espais naturals.

Es classifiquen en tres nivells segons la seva longitud, sent les més curtes a partir dels 42 km i les mes llargues superant els 100.

Durant un any els corredors poden competir en 22 d'aquestes curses que es celebren, en la seva màxima categoria, arreu del món.

En Pau, que el 2018 va quedar en primer lloc en la competicio, el 2017 va ocupar la segona posició i el 2016 la tercera.

Salts de trampolí

Conèixer és apreciar.
Això, que és molt cert en molts camps de la vida, m'ha portat les darreres hores a investigar força.
Tot arranca de la publi que durant dies he vist a Eurosport. És hivern i per tant temporada dels esports específics. No sós esquiador. De fer no hi he anat mai. Només tinc l'experiència d'una vegada que vaig portar una persona estimada a intentar fer un ninot de neu.
I d'entre totes les especialitats m'he fixat en els salts d'esquí. Sï, aquells que caracteritzen el dia de Cap d'Any, junt al concert.
No hi entenia res, i no em despertava massa interès. Fins al punt que pensava que aquella competició era la darrera del campionat dels 4 trampolins. Doncs no, és el segon. I aprofito per fer aquesta entrada en el primer escenari dels quatre que hi ha. Són dues estacions d'esquí alemanyes i dues austríaques. Enguany...

- Obertsdorf (Alemanya). 29 i 30 de desembre.
- Garmisch-Partenkirchen (Alemanya). 31 de desembre i 1 de gener
- Innsbruck (Àustria). 3 i 4 de gener.
- Bischofsholen (Àustria). 5 i 6 de gener.

En cada trampolí s'hi fan dus rondes, més una de qualificatòria. En la primera hi participen 50 saltadors. 10 hi tenen plaça per ser els primers classificats de la Copa del Món i els altres 40 surten de la fase classificatòria.  Els 30 millors d'aquesta primera ronda passen a la segona. I es reparteixen els punts de la Copa.

El sistema de puntuació de cada salt és complex. I s'ha valora per un costat la llargada del salt que fa l'esportista amb una puntuació d'estil.