diumenge, de maig 11, 2008

La torxa dels Jocs Olímpics de Beijing

Aquest estiu, espectacle. A la capital xinesa, Beijing, es celebraran els Jocs corresponents a la XXIX Olimpíada. L'espectacle està assegurat. Però possiblement aquest tema ja en parlaré més endavant.
L'acte inicial dels Jocs és una cerimònia inaugural on un dels moments claus és l'encesa del pebeter, amb la flama que presidirà els jocs fins el moment de la clausura.
Marca la tradició que aquesta flama s'encengui en el lloc on es celebraven els jocs en la seva època clàssica, a l'Olimp. Aquesta és una altra cerimònia, plena de simbolismes.
Recordo bé l'encesa de la flama quan l'any 92 Barcelona va ser la seu dels Jocs Olímpics. De fet la tinc enregistrada en vídeo. Aquesta cerimònia només es transmet en directe per la tele grega i per la de l'estat on es fan aquell any els jocs. O així era fins ara. Els mitjans tècnics actuals fan que ens podem connectar amb teles locals d'on es fan aquests jocs, que el mateix Comitè Olímpic grec pengi vídeos amb la cerimònia, ...
Però com arriba la flama des de l'Olimp fins la ciutat on es fan els jocs? Com tantes altres coses d'aquest món això va variant amb el temps, i en les darreres edicions d'una forma vertiginosa.
L'any 1936 en els jocs fets a Berlín per primera vegada es va portar la torxa amb relleus. Quan els jocs es van fer a Barcelona els relleus només es van fer per Grècia i un cop arribada la flama a Empúries va voltar (xxx) per totes les comarques catalanes i les comunitats de l'estat. Alguns records personals. La torxa que anava camí de Mèxic (1968) va passar per Catalunya.
Recordo haver sentit sempre que havia passat per Sant Feliu de Llobregat, per la NII. Que uns amics de la família l'havien vist passar per davant de la seva botiga.
I també la de Barcelona. En la seva arribada a Manresa, al cap del carrer de casa i amb el Dídac al coll. O bé l'endemà en el seu pas per Montserrat.
Encara de l'Atenes (2004) que va passar per Barcelona. Va ser la primera en què hi va haver un periple mundial. Tot seguint els llocs que havien estat seu dels jocs. També la vam anar a veure.
Precisament aquesta edició va ser la quina va obrir l'espectacle de fer voltar per molts llocs la flama, lluny de l'estat on es celebrava l'esdeveniment esportiu. És una important font d'ingressos pel COI.
Enguany l'espectacle està servit. El periple de la flama el podem dividir en quatre parts. La primera d'una setmana per Grècia. La segona per diferents escales mundials. I la tercera per totes les províncies xineses. La quarta, independent de les anteriors, l'intent de fer-la pujar fins el cim més alt del món, l'Everest, que ha tingut èxit aquesta mateixa setmana.
I tot això amanit amb conflicte, demostracions de força... En algun lloc les imatges de la flama gairebé no permeten veure-la. La quantitat de forces de l'ordre que l'envolten la fan passar inadvertida. Però això tampoc no és nou. Durant el seu pas per Montserrat l'any 92...
hi havia més Guàrdia Civil que persones per veure-la.

dijous, d’agost 17, 2006

Futbol, Catalunya Ràdio i Costa Rica

Avui comença la temporada oficial de futbol. Sembla que sense futbol no sabem viure, ja que ara –quan encara molts afortunats són de vacances- comença una nova temporada. Però abans hem tingut tots els amistosos i la pretemporada, gairebé enganxada a la Copa del Món de futbol.

Això fa que avui hi hagi la primera retransmissió de Futbol a Catalunya Ràdio. Algú recorda quina va ser la darrera de la temporada passada? Jo sí, molt nítidament. Va ser el partit de la Selecció Catalana jugant davant de Costa Rica.

El partit no era res de l’altre món. I els locutors i comentaristes van començar a parlar dels equips de la lliga local de Costa Rica. Em va cridar l’atenció. I per internet vaig buscar informació sobre la Lliga Costa-riquenya. No va ser tasca fàcil. No l’organitza la Federació, vaja com aquí, sinó un equivalent a la LFP, la UNAFUT.

Vaja, ja tenia tots els equips de la lliga i vaig passar l’enllaç al Centre de Dades. Em va fer gràcia. Ho van comentar, amb aquella elegància que sempre gasten tot agraint les col·laboracions que se’ls fa.

El cas és que vaig agafar afecció pels equips de Costa Rica i per la seva lliga. És ben curiosa. Juguen la competició partida en dos blocs: una lliga “d’apertura” i una altra “de clausura”. Cadascuna dividits els equips en dos grups. On juguen Tots contra tots (els dos grups) però a una sola volta. I el del grup propi fan una segona volta. Els dos primers de cada grup fan una eliminatòria final, a dues rondes, amb partits d’anada i tornada.

Si el guanyador dels dos tornejos és el mateix equip automàticament és el campió de lliga. Altrament també es fan eliminatòries.

A més a més m’he interessat per la procedència de cada equip, per saber on és l’estadi on juguen. I... n’he fet una petita aplicació. Us la podeu baixar des d’aquí. Què hi ha? S’obre amb el Google Earth i permet veure en imatges de satèl·lit la ubicació de tots i cadascun dels estadis dels equips de la primera divisió de Costa Rica.

diumenge, d’agost 06, 2006

F1, el seguiment

Avui ha estat dia de cursa a la F1. I ho aprofito per afegir un post en el bloc. No per fer un comentari de la cursa, no. que bé podria ser prou interessant.

No, no, hi vull donar un altre enfocament. De fet fa uns mesos ja havia començat un post d’aquestes característiques, però se’m va fer malbé l’ordinador i... entre reparacions, recuperacions, posades al dia, ara és el moment de reprendre el fil

La F1 sempre m’ha interessat més o menys. Fa una pila d’anys vaig viure una victòria en directe d’Emerson Fittipaldi en el mític circuit de Montjuïc.

El seguiment ha anat fent als i baixos.

Ara els meus fills també hi estan força enganxats. I això ha fet que el meu interès augmenti una mica.

I és clar, com en moltes coses en el meu dia a dia es tracta de buscar la relació de la F1 amb les noves tecnologies.

La primera cosa que cal tenir en consideració és el web oficial de la F1. Aquí hi trobarem tota la informació haguda i per haver.

El calendari és bàsic de cara a poder seguir el campionat. I en la part superior, sota la figura representativa de cada circuit, hi ha informació precisa de cada carrera.

En clicar-hi podem accedir a les dades del circuit, el seu web oficial, informació de l’estat on es troba... Val la pena d’accedir a la pàgina de cada circuit. Ens proporciona tota la informació de grades, situació, ...

Hi ha un racó de la pàgina que és genial. Permet el seguiment de les diferents tandes d’entrenaments i de la cursa en directe. És una finestra que s’obre a “live timing”. Val la pena. Cal registrar-se, però no costa res el fer-ho.

Quan els comentaristes de la tele comenten dades, una bona part d’elles les treuen d’aquí. I per tant amb una mica de pràctica us podeu avançar als seus comentaris.

Esteu a l’aguait dels horaris de les diferents tandes i experimenteu els avantatges de la tècnica!!!

diumenge, de juliol 23, 2006

El Tour

Manoi quina edició!!!!

Sovint es diu que el Tour és el Tour, fent incidència que no es pot jutjar amb els mateixos paràmetres que qualsevol altra cursa ciclista.

En el Tour tot és diferent. I aquesta edició també ho ha estat.

Just abans de començar “salta” el tema del dopatge i una bona colla de corredors es queden sense ni poder fer un cop de pedal. Entre ells els principals favorits.

Això vaticina un tour avorrit, amb ciclistes de segona fila... o no?

La veritat és que els primers dies no vaig tenir massa ocasió de seguir-lo. Però a partir dels Pirineus i vaig entrar. I no, no era un Tour qualsevol. En general hi havia lluita, córrer a l’ofensiva. amb ganes i donant espectacle. Allò que als afeccionats ens agrada.

Però ja he dit que el Tour és el Tour.

Qui ha vist alguna vegada la caravana publicitària del Tour no l’oblida. Tot i que amb els anys sembla que va perdent.

I enguany també n’havia d’aportar alguna de nova.

El seguiment del Tour el complemento amb el seguiment virtual. L’horari i l’altimetria detallada, imatges virtuals dels temps de les escapades... i una fantàstica aplicació.

Un arxiu que es pot baixar i que es complementa amb el Google Earth. Cada etapa, cada itinerari, tots els llocs de pas... una passada. Realment una bona eina de cara al seguiment i que permet un bon aprofundiment.

I que també ajuda a corroborar el potencial pedagògic del Google Earth

diumenge, de maig 07, 2006

GP EUROPA


El diumenge 7 de maig es corre el GP d'Europa, cinquena cursa de l'edició d'enguany de l'anomenat circ de la F1.

Aquest gran premi, que és itinerant en tant que no sempre es corre en el mateix circuit, enguany té lloc a Alemanya, i més concretament a Nürburgring.

Previ a la cursa destacar que l'equip Super Aguri ha canviat un dels seus pilots, ja que Ide ha acumulat un incident darrere l'altre en les quatre primeres curses de l'any.

En la part dels millors pilots cal tenir present la “pole” aconseguida per F. Alonso. Sovint disposar del millor temps i per tant sortir en primer lloc no té perquè ser clau. En les quatre curses anterior Alonso no ho havia aconseguit pas, i en canvi acumula dos primers i dos segons llocs en els podis.

Però en aquest circuït el primer revolt és d'allò més perillós. I abunden els accidents, de manera que com més endavant surt un pilot millor ho passa.

La cursa és d'allò més interessant. Un constant frec a frec entre Alonso i Schumacher. El de Ferrari, però, quanya la partida. El moment clau és la segona aturada al pit line. Schumacher, que anava segon, ho fa tres voltes més tard que el de Renault. Aprofita aquestes voltes per anar amb el gas a fons i fer molt bon temps, amb una important rebaixa sobre els quins feia Alonso en entrar a posar betzina i canviar rodes. I a més a més aquest canvi el fa molt millor l'equip de mecànics de Ferrari.

Aquí es decideix la cursa. Quan els dos pilots tornen a ser a pista la diferència del pilot alemany és molt còmode sobre l'espanyol.